El setembre del 1997, quan el trimarà “Brocéliande” ja comença a fer les seves primeres navegacions a mar, apareix el navegant hungarès Nandor Fa per Port-la-Forêt. Jo l’havia conegut durant la BOC Challenge de 1991-92. Unes setmanes després d’aquella trobada em contacta i em proposa ser la seva parella per participar en la regata Jacques Vabres des de Le Havre fins a Cartagena de Indias a Colombia. El seu company de viatge previst s’havia fet enrera i em deixava un cap de setmana perquè em decidís. Només quedaven tres setmanes per la sortida de la Transat. No ho vaig dubtar. Pocs dies després embarcava a bord del “Budapest”, l’Open 60 del Nandor. Molts records variats dels 23 dies de travessia. Un d’ells, d’abans de la regata. Sempre he guardat un cert regust amarg quan recordo que a l’hora de fer les fotos de tots els participants a la regata jo estava arreglant l’electrònica dalt el pal del veler. Aquella va ser l’última regata de l’Eric Tabarly i m’hagués agradat ser en aquella foto. Recordo també el temporal que teniem el dia de la sortida i com de malament que es trobava el Nandor. Ens en vàrem sortir i a l’arribada va quedar entre els dos una franca amistat. Tres dies després de tocar terra a Cartagena de Indias jo tornava tot sol amb el veler “Budapest” rumb a Barcelona. Aquella travessia en solitari m’havia de servir com milles calificatòries per quedar inscrit en la BOC Challenge de 1998-99.