Paraules al voltant del món
Crònica íntima d’una volta al món a vela sense escales
Durant la Barcelona World Race del 2007 vaig anar escrivint i prenent notes. Guardant imatges en la retina i acumulant sensacions en el meu interior. En aquell moment encara no sabia si escriuria un llibre i, encara menys, si el faria públic en cas d’escriure’l. L’únic que tenia clar és que no escriuria un llibre per explicar les avaries, els problemes i les classificacions al llarg de la regata.
Durant l’any 2008, vaig tenir ocasió de compartir amb l’Ignasi de Juan, director en aquell moment d‘Educació Sense Fronteres, un viatge per Amèrica Central. Allà vaig descobrir les seves dots de dibuixant. Amb traç fi de plomí i aprofitant el suc sortit d’una fulla mullada en el cafè de l’esmorzar, era capaç de plasmar en el seu diari personal la força dels encontres que havíem tingut el dia anterior. Allò no deixava de meravellar-me. Mesos més tard, quan em plantejava qui podia ser l’il·lustrador, vaig anar a proposar-li a l‘Ignasi. Ho va acceptar encantat i va posar tot el seu cor per crear, a partir del manuscrit, una col·lecció de dibuixos que ha estat molt difícil no poder incloure tota sencera en aquest llibre.
El llibre porta un documental de 58 minuts realitzat per Goroka amb un recull de imatges fetes durant els 109 dies de navegació al voltant del món. Amb un muntatge molt original la peça va aconseguir guanyar el 1er premi en l’apartat de documentals en català del Barcelona Sport Festival del 2011.
Miedo a la oscuridad
La Mini Transat del 1999 des de dins i des de fora
L’any 1999 la fotografia i el video digital estaven a l’abast de molt pocs. No parlem ja de Go-Pro, que ni existien, ni de càmares que poguessin suportar ja no una onada sinó tan sols la humitat. Fins i tot Internet era una eina molt poc utilitzada. Si això li afegim que escriure m’agrada tenim l’ingredient ideal pel que em vaig llençar a fer aquest llibre. La Mini-Transat del 99 ha quedat marcada com l’última regata oceànica en la que es dóna una sortida amb un avís de temporal molt fort. Els primers dies, en el Golf de Biscaia, 8 navegants són evacuats en helicòpter. Fruit d’un impacte en la línia de sortida, em veig obligat a sortir casi 24 hores més tard. Les coses no començaven massa bé.
El llibre el vam escriure a dues veus. Mentre el Francesc Cusí explica des de fora el que vaig vivint durant la regata, jo aprofito el que em va passant per traslladar-me a moments diversos de la meva vida. La por, l’amistat, la soledat, els somnis, l’esforç i la sort són, entre d’altres, alguns dels temes que comparteixo a través d’anècdotes i reflexions.
“Miedo a la oscuridad” va encendre en mi aquell esperit d’aventura, curiositat i passió que em va portar a voler conèixer la vela oceànica i a descobrir tot allò que sents quan deixes la terra enrera i et trobes amb tu mateix. La paraula Mini Transat va agafar una gran dimensió dins la meva vida, ocupant fins a dia d’avui gran part dels meus millors moments.
Anna Corbella