Després de fer el viatge de tornada en solitari des de Cartagena de Indias amb el “Budapest” busco patrocinador per fer la volta al món en solitari. Davant les reiterades negatives de les diferents opcions decideixo tirar la tovallola i canviar de rumb creant un nou projecte. No em volia estar parat sense navegar. Després de 12 anys d’haver-la fet amb el “Zeleste” poso fil a l’agulla per tornar a fer la Mini Transat. Amb el Luis Guervós i el Nacho Pella construim un veler de 6,50 metres. El setembre prenc la sortida de la regata des de Concarneau. Ho faig amb tan mala fortuna que toco un baix i faig un forat al casc de l’embarcació. Decepcionant manera de començar. Gràcies a la feina incansable del Luis i del Nacho aconsegueixo sortir amb casi 24 hores de retard respecte a la flota. La previsió meteorològica indica un temporal molt fort al golf de Biscaia. Durant els primers dies de la regata hi ha enfonsaments i abandonaments diversos. Vuit navegants són evacuats en helicòpter des del mig del mar. Me’n surto prou bé i arribo a Canàries entre els primers classificats. Acabo la regata a Guadalupe en 9ª posició. Experiència gratificant i plena de bons records que acaba d’arrodonir-se amb la publicació del llibre “Miedo a la oscuridad“.